IDENTITAT MATERNA

Ser o no ser mare? Són moltes les dones que mantenen el dubte. Doncs, més enllà de ser una gran decisió també comporta un projecte vital, riscos significatius, expectatives més o menys idealitzades, pors… Les motivacions poden ser múltiples i diverses, conscients o no, i inclús contradictòries.

És habitual i natural que mares primerenques tinguin dubtes, pors i creguin que no ho estan fent bé, doncs des del moment que es desitja ser mare es dipositen diverses expectatives tant en la manera de criar als fills com en la pròpia eficàcia per resoldre situacions adverses. L’entorn espera a una mare feliç, capaç de resoldre adequadament i de la manera més eficaç els conflictes emergents, atenent alhora les necessitats bàsiques del nadó. S’espera que les mares compleixin amb les expectatives ideals d’aquest rol i l’interioritzin de forma immediata. Contràriament, seran qüestionades, aïllades, estigmatitzades i senyalitzades de diverses formes augmentant així un sentiment de culpa per no seguir els esquemes socialment imposats.

Topar amb la realitat, trencar amb les nostres expectatives i no saber resoldre diverses situacions que són noves per a qualsevol mare primerenca pot generar a escala individual trastorns de l’estat emocional com ansietat o depressió interferint en la vinculació i relació amb el nounat a més d’incrementar la pressió social. Malauradament, l’evocació constant de missatges contradictoris genera dubtes, pors i angoixes entorn de la maternitat esdevenint un motiu de consulta freqüent en les consultes de professionals vinculats a la salut mental.

Ser mare és un procés de creixement i de desenvolupament constant: aprenem, desaprenem, transformem, simulem i descartem formes de pensar o d’actuar que no ens funcionen. Ser mare va més enllà d’un estat gestacional i criança dels fills. Implica ser coherent amb la nova identitat materna sense oblidar els propis desitjos com a dona i individu.

SÍLVIA PALAU GARCIA
Psicòloga perinatal i experta en teràpia de parella i sexologia clínica