Loading...

PSIQUIATRIA

Per què quan i com anar al psiquiatre?

En primer lloc, he de definir qui és i que fa el psiquiatre. El psiquiatre és una persona que després de llicenciar-se en Medicina ha cursat l’especialitat mèdica de Psiquiatria.
La seva especialitat li permet avaluar, diagnosticar prevenir i tractar els problemes de salut mental.

Com decidir d’anar el psiquiatre: En moltes ocasions és el metge de capçalera qui recomana al seu pacient d’anar a visitar un especialista a causa de la simptomatologia que pateix. De la mateixa manera que ens deriva a un dermatòleg, hematòleg, etc. el metge demana aleshores al psiquiatre una avaluació d’un pacient que presenta símptomes psiquiàtrics i tractament si s’escau.

Quins símptomes us faran optar per visitar un psiquiatre:

L’ansietat amb crisis d’angoixa i pànic que en alguna ocasió us han portat a urgències
Estats d’angoixa que us impedeixen sortir sols i anar als llocs que freqüenteu habitualmentsupermercats, espais tancats etc.
Estats de tristesa amb plors sense que hi hagi motius concrets que la provoquin
Irritabilitat, malestar general amb desgana
Inapetència en molts aspectes de la vida quotidiana
Idees de mort i/o autolesions
Insomni permanent etc.
Trastorns cognitius: pèrdua de concentració i disminució de la seva capacitat d’atenció. Problemes d’addiccions: tu mateix o el teu entorn creu que consumeixes excessiu alcohol, substàncies tòxiques, xarxes socials etc.
Trastorns alimentaris com són l’anorèxia i la bulímia

Altres necessitats relacionades amb la salut mental.

El psiquiatre avaluarà l’estat del pacient amb entrevistes, i si s’escau anàlisis clíniques, proves de neuro-imatge, derivació a un neuròleg, endocrinòleg, etc. amb la finalitat de fer un diagnòstic i proposar i iniciar un pla de tractament si es creu necessari. El tractament pot o no incloure prescripció farmacològica i /o tractament psicològic al mateix temps que es continua el control de l’estat del pacient per part del psiquiatre.

L’avaluació del psiquiatre inclou també un anàlisi de la situació laboral dels pacients, de les seves relacions socials, etc. en definitiva: la capacitat de relació amb el seu entorn tant laboral com familiar, social, capacitat d’adaptació als canvis, etc